Pel carril del mig

La problemàtica conducció pel carril central de les autopistes i autovies desperta la ira dels opinòlegs, incendia les xarxes socials i enverina les tertúlies de sobretaula. Pot ser que sigui l'única matèria capaç de despertar de l'apatia la societat catalana post-Procés. El departament editorial de La Segona Perifèria va encarregar explorar aquest nervi tensat de la catalanitat a l'Albert Pijuan. Fruit de les seves investigacions és la descoberta del pamflet que Felip Roda va publicar en una obscura editorial local.

Les tesis de l'autor i activista viari Felip Roda són clarividents per a uns i abjectes per a uns altres. Les seves propostes de conducció activa i conscient —política— pel carril central de les autovies i autopistes del país beuen de la nostra història, antropologia, poesia i fe. Per això seran celebrades. Per això seran perseguides.

«Pel carril del mig» és una mostra reeixida de nacionalcunyadisme i una peça única, fundacional i radical d'assaig polític-viari. Aquest llibret està destinat a acabar de trencar les famílies que encara no ho estaven, i a fer de la conducció una experiència nova. Conduir pel carril del mig mai més tornarà a ser el mateix.

Albert Pijuan (Calafell, 1985) és un dels escriptors més interessants de la seva generació. Polifacètic, ha publicat novel·les, relats, assaigs inclassificables i una vintena d'obres teatrals. L'èxit i el reconeixement l'han acompanyat sovint. «La Gran Substitució» va guanyar el premi Crexells; «Tsunami», el Pin i Soler, el Finestres i el Premi de la Crítica; la novel·la juvenil «I diumenge, meteorit», el Llibreter. Si la seva novel·la de debut, «El franctirador», no va guanyar cap premi és perquè la vida és injusta. Totes aquestes novel·les les ha publicat a Angle Editorial. Pel que fa a l'assaig, o la no-ficció, o el pseudoassaig, brillen amb llum pròpia «Ramon Llull. Ara i aquí» (Angle, 2016) i «Per què no repensem el canibalisme?» (Medusa, 2023). Pijuan ha cultivat, també, la narrativa breu, amb títols com «Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà» (Angle, 2017) o «La vastitud» (LaBreu, 2020, amb Adrià Pujol i Lucia Pietrelli)