El jardí de vidre

Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l'ha afillat per tal d'aconseguir una col·laboradora a temps complet que l'ajudi a guanyar-se la vida? La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d'ingressos d'aquella nova llar.

En el Chişinău dels anys vuitanta, uns anys en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l'escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes.

La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s'endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l'abandonament, la manca d'amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents.

El·líptica i apassionada, l'escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l'exploració del lloc que volem ocupar al món.

Guanyadora del Premi de la Literatura de la UE 2019

Tatiana Țîbuleac va néixer el 1978 a Chişinău (Moldàvia), i té les nacionalitats moldava i romanesa. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Moldàvia. Va captar l'atenció del públic el 1995, com a escriptora de la columna «True Stories» del diari Flux. Des del 2008 viu a París.

Va debutar com a escriptora el 2014 amb un recull de contes, Fabule moderne. El 2017 va aparèixer la seva primera novel·la: Vara în care mama a avut ochii verzi, que va rebre el premi de la Writer's Union de Moldàvia, el premi de la revista literària Observator Cultural de Bucarest i el premi Observator Lyceum al festival FILIT de Iasi. Ha estat traduïda al francès, polonès, alemany, noruec i castellà (El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes).

El jardí de vidre és la seva segona novel·la i ha guanyat el Premi de la Literatura de la UE 2019