Tot esperant, i no a Godot

Quanta vida, en aquests relats, alguns més realistes i entenedors, d'altres gairebé onírics, surrealistes, però tots plens de suggeriments vitals i literaris, escrits en un llenguatge bellament escollit, amb un missatge que sempre recomença, com les onades del Cementiri Marí, i que ens convida a no esperar més, a fer allò que sempre hem volgut fer, a seguir el rastre de la lectura, del pensament i de la imaginació. I si de cas hem de continuar fent també allò que cal, obrim els forrellats de la ment i deixem-hi passar gent com en Mikhail, la Natalia, l'Enrique, la Clara, l'Olga, en Kent, en Julio, l'Homer, la M. Mercè, en Lawrence, la Hannah, en M. Ángel, en Plaute, l'Antònia, la Miranda, en Ray, en Màrius, l'Amy, en Jaime, en Guy… i la Margarida, per descomptat!
Maria Rosa Nogué Almirall

Margarida Camprubí i Vendrell (Barcelona, 1957), premi d'investigació per l'assaig Després de Newton. Serbal, 2001: 2n premi S. Jordi amb el conte «Vidres esmicolats», 2016; 1r premi Gavàmón amb el poema «Drets», 2017; 1r premi El pot petit amb «La malura dels cirerers», 2018. Ha publicat La maleta. Contes no misògins (Voliana, 2020); A la recerca del matriarcat (Comte d'Aure, 2021); El gat de Canyelles (Premi novel·la negra, 2022). Per on mamen els elefants? (Tushita, 2022).