El 1998, un segell de Columna publicava una nova traducció d'Els miserables. El segell era Club Editor i la traductora, que havia tardat més temps per dur la novel·la al català que Hugo per escriure-la, es deia Maria Bohigas.
Des de llavors han passat moltes coses. Club Editor ja no és el segell d'un gran grup. Aquella edició mítica només es troba de segona mà a preus desorbitats. I no passa un curs sense que els lectors ens escriguin per saber quan la reeditarem. Fins ara Bohigas ha passat un parell d'anys més a galeres traduint els seus Miserables de cap i de nou. I com amb Història de dues ciutats, Aina Bonet ha dibuixat les il·lustracions de la coberta i les portadelles de les cinc parts d'aquest monument. El resultat: una edició especial en un sol volum en tapa dura, on hem aconseguit encabir les històries de Fantine, Cosette, Marius i Jean Valjean: el perfecte regal de Nadal.

L'obra més novel·lesca i romàntica que ens hagi deixat Victor Hugo és potser la seva vida. Quimera de naixement, sent com era el fill d'un oficial de l'Imperi i d'una vendéenne que complotà contra Napoleó, i excessiu fins i tot en la longevitat (1802-1882), el seu medi natural va ser el cataclisme, fos històric o personal. Testimoni actiu de tres revolucions, dues monarquies, dues repúbliques i una dictadura, es va forjar un destí a l'altura del segle. Distingit per Chateaubriand als quinze anys, capdavanter del romanticisme als vint, Acadèmic als trenta, par de França als quaranta, exiliat i civilment mort als cinquanta, gloriosament ressuscitat senador i poeta nacional als setanta, la mena de sacralitat que ja el nimbava en vida ha resistit el pas del temps i de les vogues, fins a inspirar a André Gide l'exasperada sentència: "¿El més gran dels escriptors francesos? Victor Hugo, ai las!"