Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi

Em vaig imposar escriure una sentència cada vuit hores, a les vuit del matí, a les quatre de la tarda i a les dotze de la nit. Això durant tot un any. D'aquesta manera Antibiòtic és un experiment literari on la futilitat es creua amb els pensament més profunds, on aforismes morals conviuen amb sentències informals, fins i tot mancades de seny, per tal de mostrar el batec dels dies que sumats conformen un moment de vida que reflecteix el moment polític, els esdeveniments esportius, els comentaris de la premsa, les lectures fetes...??

Sóc amic de la patafísica, amant de la bellesa fortuïta, i intento allunyar-me de les formes realistes. No suporto la poesia de l'experiència. I crec que la poesia ha de ser sempre complexa i defugir el poder oficial.
Nat a Sueca (País Valencià), el 1959.
Professor universitari de literatura francesa, traductor i escriptor.
Les meves línies d'investigació són: la modernitat poètica i la qüestió del sentit, les escriptures subversives (surrealisme, Nouveau Roman, Tel Quel...), les relacions entre literatura i joc (OULIPO) i l'autoficció.
La meva obra (tant la novel·la com la poesia) cerca les vies d'un experimentalisme proper a l'autoficció.