Digues-ho amb llàgrimes

Obra colpidora que rescata la memòria del poble gitano perseguit durant la Segona Guerra Mundial. A través de tres personatges —Luludji, Moursha i Matei—, l'autor narra històries reals de deportació, camps de concentració i supervivència, complementades amb testimonis que ell mateix va recollir. El llibre se situa en el marc de l'Holocaust, però des d'una perspectiva sovint invisibilitzada: la del poble gitano. Maximoff ofereix una veu literària i testimonial que converteix el dolor en memòria col·lectiva. La persecució nazi contra els gitanos, sovint silenciada, apareix aquí amb tota la seva cruesa i dignitat. Els protagonistes encarnen la fragilitat, la resistència i la memòria viva, i la seva experiència es transforma en símbol universal. L'estil narratiu combina testimoni directe i ficció literària, amb una prosa senzilla però carregada de força emotiva, que oscil·la entre la crònica històrica i el relat íntim. Les llàgrimes esdevenen un símbol universal de resistència i humanitat. El llibre transcendeix la comunitat gitana: és una crida contra l'oblit i una denúncia de qualsevol forma de persecució. Alhora, és una pedagogia de la memòria que convida a reflexionar sobre la importància de preservar els testimonis i resignificar el sofriment en aprenentatge col·lectiu. En definitiva, Maximoff converteix el testimoni gitano en un símbol universal de resistència i dignitat, i "Dilo con llàgrimes" és una obra imprescindible per entendre l'Holocaust des d'una mirada sovint silenciada i per recordar que la dignitat humana es manté fins i tot en els moments més foscos.

Mateo Maximoff va néixer a Barcelona el 17 de gener de 1917, fill d'un pare kalderash rus i d'una mare manouche francesa vinculada al món del circ i parenta del guitarrista Django Reinhardt. La seva família, fugint de la Primera Guerra Mundial, es va establir primer a Espanya i després a França, on van viure com a nòmades. No va anar mai a l'escola i va aprendre a llegir i escriure de manera autodidacta, alimentant-se sobretot de la tradició oral gitana. Durant la Segona Guerra Mundial va ser arrestat a França com a nòmada i internat en camps de concentració, experiència que marcaria profundament la seva obra literària. El 1946 va publicar la seva primera novel·la, Les Ursitores, traduïda a més de catorze idiomes, i a partir d'aquí es va consolidar com el primer escriptor gitano europeu amb reconeixement internacional. A més de la seva tasca literària, va ser pastor evangèlic i va traduir el Nou Testament al romaní, contribuint a la preservació i difusió de la llengua i la cultura gitana. Va morir el 24 de novembre de 1999 a Montreuil, França, a l'edat de 82 anys. La seva vida i obra són considerades fonamentals per entendre la memòria i la resistència del poble gitano, i per donar visibilitat a una història sovint silenciada dins la cultura europea.