No hi ha pitjor fúria a l'infern

Una ciutat petita.
Una calor insuportable.
Un ambiciós vividor.
Una femme fatale casada.
Una innocent joveneta.
Un banc mal guardat
Publicada originalment el 1953 comHell Hath No Fury, aquesta és considerada l'obra mestra de Charles Williams, un dels grans noms de la novel·la negra nord-americana del segle XX. Ara arriba per primer cop en català en una traducció esplèndida de Teresa Solana.
A No hi ha pitjor fúria a l'infern, Charles Williams ens presenta una irònica història relatada per Harry Madox, un ambiciós vividor que arriba a Lander, un petit i calorós poble de Texas, on aconsegueix feina com a venedor a comissió de cotxes de segona mà. Ben aviat se li presentaran dues grans temptacions: l'explosiva i sexual dona de l'amo, Dolores Harshaw, i un banc mal guardat. També coneixerà Gloria Harper, la innocent joveneta a càrrec de la financera del mateix concessionari d'automòbils, de qui s'enamorarà. Tres vèrtexs d'un triangle format per l'amor, el sexe i els diners, en què Madox es debatrà entre les pulsions del cor i les de l'entrecuix i, sobretot, s'espavilarà per aconseguir endur-se els diners del banc.
Williams combina amb mestria la tensió criminal amb el desig i l'ambició en una història magnètica. El protagonista, Harry Madox, es veu atrapat en un triangle perillós de passió, diners i delinqüència, en una espiral que l'arrossega a creuar totes les línies vermelles.
La novel·la dissecciona el costat fosc del somni americà: el poder del sexe, la temptació del diner fàcil i la fragilitat de les decisions humanes. Amb un estil directe i colpidor, Williams retrata l'home comú abocat al crim per les seves pròpies febleses.

Charles Williams (San Angelo, Texas, 13 d'agost de 1909 – Van Nuys, Los Angeles, Califòrnia, 7 d'abril de 1975). Amant de la vida a l'aire lliure, la caça, la pesca i la navegació, bona part de les seves experiències les plasma a la literatura. Autor de vint-i-dues novel·les, entre les quals destaquen Parany als aiguamolls (1951), El biquini de diamants (1956) o La llarga nit del dissabte (1962), la seva obra va cridar l'atenció de cineastes com Marcel Ophüls, Claude Sautet, Orson Welles, François Truffaut, Phillip Noyce o Dennis Hopper. Se'l considera un dels autors més destacats de la segona generació de la novel·la negra nord-americana juntament amb David Goodis i Jim Thompson.