Barcelona

Els textos periodístics que conformen el recull que teniu a les mans són miniatures literàries que retraten la ciutat i la societat barcelonines de principis del segle, amb la lucidesa, la ironia i la tendresa que caracteritzen la ploma de Prudenci Bertrana.
Establert a Barcelona, el cronista recorre la ciutat moderna i civilitzadora, que creix i evoluciona, que batega entre el progrés i la misèria, i la contraposa a l'estimada i enyorada naturalesa.
En aquestes peces breus i subjectives és l'ànima de l'escriptor-pintor la que impera; és la mirada d'artista la que plana per damunt de tot. I aquesta mirada, plena d'humorisme àcid, melangia bosquetana i intensitat expressiva, captiva el lector, més d'un segle després.

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867—Barcelona, 1941) és un dels autors més destacats de les lletres catalanes. Gironí de cor i barceloní d'adopció, va ser pintor, escriptor i també periodista —per necessitat, perquè viure de la literatura era inviable. Malgrat això, va ser un periodista molt productiu tenint en compte que va coŀ laborar en les principals capçaleres de l'època. Així mateix, va ser un prosista prolífic. A la seva primera noveŀla, Violeta (escrita el 1899, però inèdita fins al 2013), van seguir-la altres obres com Josafat (1906), que va consagrar-lo, Proses bàrbares (1911), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925) o la trilogia Entre la terra i els núvols (L'hereu, de 1931, El vagabund, de 1933 i L'impenitent, publicada pòstumament el 1948). També va escriure a quatre mans la noveŀ la L'illa perduda (1935), amb la filla i també escriptora Aurora Bertrana. Text de contra Prudenci Bertrana, filòsof bosquetà trasplantat a la ciutat i que de la vida en feia art, va saber transformar la realitat efímera en literatura perdurable.