L'etern marit

"L'etern marit és potser l'obra més perfecta de Dostoievski." -Joseph Frank, biògraf de Dostoievski

En Veltxàninov, un home solitari i desencantat, rep la inesperada visita d'en Trussotski, un vell conegut del passat. En Trussotski, que fa poc ha quedat vidu, es comporta de manera erràtica i sembla estar obsessionat amb ell. El que comença com una simple trobada es converteix en un duel psicològic marcat per la gelosia, el ressentiment i la humiliació.
Breu però intensa, L'etern marit es considera la novel·la millor estructurada de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski. Amb una trama tensa i carregada d'ironia, l'autor explora la fragilitat humana, els jocs de poder i la consciència humana. A través dels seus diàlegs carregats de doble sentit, demostra que la culpa i la venjança poden adoptar formes molt diferents.
L'etern marit és considerada per molts crítics la novel·la més ben estructurada de l'autor: una obra curta, intensa i magistral, ideal per a qui vol iniciar-se en la seva literatura.
Un duel psicològic brillant i inquietant. Amb només dos personatges centrals, Dostoievski crea una partida mental implacable on l'odi, la gelosia i la humiliació es barregen amb un humor
Una obra sobre la fragilitat masculina i les relacions de poder. A través d'un triangle amorós del passat, l'autor dissecciona la condició masculina, la vulnerabilitat emocional i el patiment provocat per l'orgull ferit.
Una peça clau del seu univers literari. Tot i ser menys extensa que Crim i càstig o Els germans Karamàzov, aquesta novel·la conté en petit format els grans temes dostoievskians: culpa, venjança, ànima i redempció.
Si alguna vegada t'has preguntat com l'amor pot transformar-se en odi, o com la memòria pot ser més perillosa que la realitat, L'etern marit t'ofereix la resposta amb la bellesa i la crueltat pròpies del geni rus.

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, Imperi Rus, 1821 – Sant Petersburg, 1881) va ser un novel·lista i periodista. Es va criar en un ambient religiós molt sever i va estudiar Enginyeria Militar. Ben aviat, però, va deixar la carrera per a fer el salt a la literatura amb Pobra gent, un èxit que el va convertir en una promesa literària. El 1849 va ser condemnat a mort per les seves idees polítiques, però li van commutar la pena per treballs forçats a Sibèria. Aquesta experiència el va marcar profundament i es veu reflectida a moltes de les seves obres. A partir d'aleshores, va escriure llibres fonamentals per a la literatura universal, com Crim i càstig, Els germans Karamàzov i L'idiota. Tot i la fama, sempre va viure amb dificultats econòmiques per la seva addicció al joc. Va morir el 1881 a causa d'una hemorràgia pulmonar.