L'ànima d'un gitano en poesies

Per Maximoff la captivitat es va convertir en moment propici per escriure. Un darrere l'altre, em va enviar nous manuscrits. Però la seva activitat no es va limitar a les novel·les: va escriure contes i els seus primers poemes.

Aquest va ser l'inici de la carrera literària que Matéo Maximoff va desenvolupar fins a la fi de la seva vida. Gérard Gartner, al seu llibre "Carnets de Route" (2006), recull el que va escriure Matéo Maximoff al seu diari, que és clau per entendre l'estil de l'autor, que va ser respectat al màxim en la traducció:

A Tarbes durant vuit mesos em vaig dedicar a transcriure a la llum de l'espelma, els poemes i gestes del meu clan… Vaig començar a escriure poemes de versos simples, sense buscar estil, fidel als meus sentiments que m'alliberen de tot el que guardo al cor: les penes, les alegries, les esperances.

Matéo Maximoff va néixer a Barcelona, en 1917. La seva mare era una gitana manouche, el grup gitano més antic a Europa. Tres anys abans, ella treballava al costat de la seva família en
un circ a Barcelona. Allí, després d'una funció Lolia li va dir que volia que fos la seva dona. Lolia, era un gitano kalderash que havia travessat Europa al costat de la seva tribu des de Rússia. En 1920 la família va tornar a França.

Matéo mai va anar a l'escola. Son pare li va ensenyar les lletres de l'alfabet i els nombres. La resta ho va aprendre pel seu compte, a la llum de les fogates i durant llargs viatges en caravana que, en romaní anomenen vurdon.

Quan Matéo tenia vuit anys la seva mare va morir. Llavors tota la família va anar a viure a la tenda de la seva àvia paterna. Ella comptava a Matéo velles històries veritables i fictícies, fets heroics i viatges que es van gravar als somnis i malsons del nen.

Matéo estimava i admirava son pare. Al seu costat va assistir a les peticions de matrimoni, compromisos, bodes i altres festes. Vivien en Romainville en un terreny on hi havia unes cinquanta tendes. Quan son pare va emmalaltir de càncer, Matéo va tenir cura d'ell fins a la seva mort en 1931. Llavors, Matéo era el major de 5 germans i es va posar a treballar per mantenir la seva família. En 1937 va viatjar tot sol, per retrobar-se amb la seva família materna. Va començar a treballar al costat d'ells i a l'agost van participar com a figurants a la pel·lícula "Miarka, la fille à l'ours".
Tres setmanes després Matéo es va veure embolicat a l'enfrontament de dues tribus, va haver-hi morts i ferits. La policia va empresonar tots els adults, fins que la situació s'aclarís. La família paterna de Matéo el va posar en contacte amb l'advocat Isorni que li va proposar comprar un quadern i prendre algunes notes que serien útils per preparar la seva defensa. Però la imaginació de Maximoff no es va emmotllar a aquesta limitada tasca. L'advocat li va demanar detalls, records, una mena de documentació. I Matéo, espontàniament, va escriure una novel·la: "Els Ursitory, els àngels del destí". Al seu diari, Maximoff va escriure:

La redacció d'aquesta primera novel·la va ser per mi un ritu de transició, un examen d'entrada a la vida real. Quan vaig acabar el manuscrit, estava completament transformat i orgullós d'haver acabat el llibre.