Aprens, d'aquí a la flama, la desmesura. Contenc al cos ton cos. Al sol s'oculta el pler, per la llum l'ala ferida, i per bé que, en l'ardor, si no m'enganyen el cor i l'arbre instrumental, no hem de defallir per encara tenir-nos. Posa-hi nom, delira-hi la magrana, que, ves per on, en la desobediència del pètal he de devorar les flors sinònimes de la Passió.

Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) ha obtingut diversos premis literaris, com el Ciutat de Palma de Poesia, amb Carnaval (1989), el Miquel de Palol per l'obra El convers (2004), o el Maria Mercè Marçal (2010) i el premi crítica Serra d'Or de Poesia (2011) per L'espiga del buit.
Codirigí, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàsticopoètica que es desenvolupà durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta al seu poble natal. Fou col·laborador del fotògraf Toni Catany, entre d'altres, en els llibres Dels qui escriuen (2002) i Record de Llucmajor (2003).