El pati era petit i quadrangular, voltat de despatxos, totes les finestres ja eren fosques, només les de dalt de tot captaven un reflex de lluna. K. maldava per penetrar amb la mirada un racó fosc del pati on hi havia unes quantes carretes de mà apilades de qualsevol manera. El turmentava no haver aconseguit impedir la vergassada, però no era culpa seva que no se n'hagués sortit, si en Franz no hagués cridat —segur que feia molt de mal, però en moments decisius un s'ha de dominar—, si no hagués cridat, molt probablement K. hauria trobat la manera de convèncer l'assotador. Si tots els baixos funcionaris eren uns energúmens, ¿per què havia de ser una excepció justament l'assotador, que feia la feina més inhumana?, K. havia observat com li brillaven els ulls veient el bitllet, era evident que només havia continuat pegant-los per augmentar una mica més el suborn."
Amb una nova traducció de Joan Ferrarons a partir de la versió manuscrita de Kafka i un postfaci de Benet Salellas

Franz Kafka (1883-1924) no va ser Gregor Samsa ni tampoc K. Fill d'una família burgesa de Praga, va treballar d'advocat a la Institució d'Assegurances per als Accidents dels Treballadors. Volia ser escriptor però va publicar poc. Sortia amb els seus amics i anava al cinema; també va visitar París, Berlín, Munic, Viena i Milà. Tot i ser jueu, rarament anava a la sinagoga. Va intentar casar-se amb insistència i va tenir com a mínim cinc amants, amb algunes de les quals va mantenir una correspondència que s'ha publicat. Ottla, la seva germana, va ser la persona que més va estimar. En canvi, mai no va sentir-se estimat per un pare que ignorava els llibres que el seu fill li deixava a la tauleta de nit. Kafka escrivia ràpid i d'una tirada, sense correccions, en un alemany pulcre i particular, fruit de la seva feina funcionarial i del seu bilingüisme. El 1917 va contraure tuberculosi. Set anys més tard va morir d'inanició al sanatori perquè la malaltia ja no li permetia ingerir res.