Quan la Carmen pregunta a la Mercè si algun dia donarà la llibertat a la Cadernera, planteja l'empresonament que fem dels sentiments, dels nostres i dels altres. Aviat, ella mateixa, prendrà la decisió d'alliberar la cadernera que porta dins i deixar-la volar. El món que trobarà és hostil: La incertesa, el dubte i el patiment no li permetran aixecar el vol. Així i tot, sempre hi ha un horitzó on despunta una llum clara i neta.

Vaig néixer el quatre de juliol de 1955 a Martorell. La meva educació es va desenvolupar entre els col·legis on es cantava "El cara el sol" abans d'entrar a l'aula i on es passava el rosari cada dissabte a les dotze abans de plegar, i l'institut dirigit per el Dr. Ernesto Carratalà i el professor de Matemàtiques Jaime Tortella, dues persones claus en la meva mirada cap al futur. En complir els setze, vaig començar a treballar mentre lluitava per acabar el batxiller i, anys més tard, l'enginyeria tècnica química. En jubilar-me, quaranta-vuit anys després, he estudiat narrativa i novel·la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, a més d'assistir a cursos específics sobre Estils literaris, Les veus narratives i Reescriptura, que han estat fonamentals en el meu aprenentatge.