Per fi, un president permet decidir el futur del país, als seus joves!
El problema? Que ho fa de la pitjor manera possible, creant un espectacle mortal.

PD: Sí, efectivament, aquesta història està inspirada en "Els jocs de la Fam", de la fantàstica Suzanne Collins.

No sabria com descriure'm exactament. Es podria dir que soc un artista polifacètic: faig teatre des de ben petit, dibuixo sempre que puc, canto a la dutxa (i a fora també), escric diverses històries des que tinc memòria, faig una mica de "beatbox" i estic titulat en perruqueria.

No m'atreviria a dir que soc un escriptor professional, ja que no he estudiat res que hi estigui relacionat; simplement vull compartir algunes de les meves creacions i, amb sort, despertar algun sentiment als meus estimats lectors, lectores i lectorxs.