La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.

«Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

Jean-Claude Izzo (Marsella, 1945-2000). Fill d'un cambrer italià i d'una cosidora espanyola, criat en un barri d'exiliats i militant comunista, va començar de ben jove a publicar poesia i a escriure als diaris. El 1995 va aparèixer Keops total. L'èxit fou immediat, i després vingueren Xurmo (1996) i Soleà (1998), completant una trilogia que té com a protagonista la ciutat de Marsella. És autor també de títols com Les marins perdus (1997) i Le soleil des mourants (1999).