«Qui és en Željko?», li pregunten. Ella no els ho dirà, no els dirà res. Li han pres el mòbil, li han pres tot el que portava a la bossa i li han fet posar aquesta bata horrible que li arriba més avall dels genolls. No els pensa parlar del seu quadern de cançons, ni de les nits a la platja, vora els penya-segats i entre els margallons, no els parlarà de les seves ganes de volar lluny de la brutícia de cada dia i ser feliç. No els parlarà d'en Željko, ni molt menys d'en Ricky, ni de la ràbia que li fa veure's aquí, amb aquesta colla de tarats que no sap ni qui són. Que ningú no s'ho pensi, que parlarà. Mira què et dic, jo: tra-la-la-la-la-la-la. Mira que no t'escolto, que no et sento. Tra-la-la-la-la...