Febrer del 1944, República de Salò, nord d'Itàlia. Al soldat Cesco Magetti de la Guàrdia Nacional Republicana Ferroviària, el rosega un mal de queixal insuportable. Per si això fos poc, la burocràcia de les altes esferes del Reich li cau a sobre amb una missió absurda: ell, soldat de l'estat titella amb què els nazis controlen el nord d'Itàlia, serà l'encarregat de traçar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Amb quin motiu? No se sap. Au, espavila't, Magetti.

Així comença aquesta prodigiosa novel·la d'aventures. Novel·la tentacular, coral, d'amor i de guerra, de llibertat i tirania, d'italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, nazis, desertors i partisans, d'una alegria que esclata com un big bang i d'una pena fonda com un forat negre.

«Ferrocarrils de Mèxic» és una festa per als lectors. Plena de sàtira i ironia, de compassió i humor, de surrealisme i realisme màgic, que és el realisme dels llocs on tot va malament. El buit que deixa aquesta novel·la només l'omple el record que l'amant de la literatura, de la mà de Gian Marco Griffi i la magistral traducció de Pau Vidal, trigarà tota una vida a oblidar. Si busqueu aventures, en aquesta novel·la n'hi ha a cabassos. Si busqueu literatura, us fareu un tip de trobar-ne.

Gian Marco Griffi va néixer a Montemagno (el Piemont) l'any 1976. Abans de Ferrovie del Messico (2022), va publicar Più segreti degli angeli sono i suicidi (2017) i Inciampi (2019). La història del Ferrovie és magnífica. El publica una editorial petita com nosaltres però de Milà —Laurana—, en una col·lecció que acull llibres que desafien les lleis del mercat. I aquestes lleis són implacables: en col·loquen, a tot Itàlia, 168 exemplars. Però de mica en mica s'activa el miracle del boca-orella. El llibre guanya diversos premis menors: el Mastercard, llibre de l'any segons Fahrenheit (programa de llibres de la RAI), el Ciutat de Leonforte, l'Augusto Monti, el Premi Zeno, i el Mario La Cava. És candidat al premi Strega, el més important d'Itàlia. L'editorial no arriba a temps a posar la prestigiosa faixa que l'acredita com a candidat, i d'arreu d'Itàlia sorgeixen lectors que s'ofereixen a posar-la ells mateixos als exemplars que troben a les seves llibreries habituals. Actualment, Ferrovie del Messico ja ha venut més de trenta mil exemplars, i s'ha traduït a França (Gallimard) i Alemanya (Ullstein).