Un clàssic del gènere negre amb un estil trepidant i modern.
Carlo Coriolano di Santafusca, «lo baró», pertany a una família noble vinguda a menys i porta una vida caòtica, aclaparat pels deutes. Per solucionar la seva situació financera, decideix vendre una de les seves propietats a mossèn Cirillo, un capellà més interessat a guanyar diners que en la causa religiosa. A l'últim moment, «lo baró» es deixa endur per la cobdícia i pren una decisió dràstica: assassinar mossèn Cirillo i quedar-se la seva fortuna. És l'assassinat perfecte excepte per un petit detall: «lo baró» es deixa el barret del capellà a l'escena del crim.
Ambientada en un Nàpols gens idíl·lic i amb un estil trepidant i modern, El barret del capellà és una novel·la pionera del gènere giallo o policíac italià. De Marchi no només reflexiona sobre els remordiments i els malsons que torturen un assassí cobdiciós, sinó que retrata amb mestria una societat marcada pels contrastos i les injustícies.
És considerada la primera novel·la policíaca italiana, pionera del gènere negre a Itàlia, una peça fonamental per a col·leccionistes i amants de la novel·la criminal d'arrel clàssica.
Un autor avançat al seu temps. Emilio De Marchi combina amb mestria el realisme narratiu i l'anàlisi psicològica, anticipant temes i recursos que marcarien la novel·la del segle XX.
Una història àgil, tensa i intel·ligent
Amb un ritme sorprenentment modern i un estil viu, l'obra s'endinsa en la ment d'un assassí i en la força corrosiva de la culpa.
Ideal per lectors de gènere negre i clàssics europeus. Recomanada per a qui gaudeix de Dostoievski, Zola o Poe, però també per als fans de Patricia Highsmith o Georges Simenon interessats en els orígens del gènere.
Una joia recuperada del patrimoni literari europeu. Aquesta edició posa en valor un text sovint oblidat, que mereix ser llegit amb ulls contemporanis per la seva vigència moral i estètica.

Emilio De Marchi (Milà, 1851 – 1901) va ser un escriptor, poeta i periodista, considerat un dels precursors de la novel·la moderna a Itàlia. Nascut en una família petitburgesa, de ben petit va quedar orfe de pare. Tot i les dificultats, va llicenciar-se en Lletres i va arribar a ser professor de l'Acadèmia Científico-Literària de Milà. Al llarg de la seva carrera, va treballar a diferents àmbits culturals: va fundar i col·laborar activament en la revista La vita nuova, va traduir autors com Jean de La Fontaine i va escriure diversos relats i novel·les. Els seus llibres combinen elements de la narrativa realista amb una sàtira intel·ligent i una profunda exploració psicològica.