La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l'interior d'un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l'escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n'adonem quan falta.

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena de llibres, la majoria d'ells relacionats amb l'àmbit de la filosofia, l'ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. El seu darrer gran èxit ha estat L'art de saber escoltar (Pagès editors, 2006) del qual se n'han venut més de 15.000 exemplars i ja ha estat traduït a l'alemany, l'italià, el francès i el castellà.