L'obra de Pahor és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat.
Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l'Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d'un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.
A través de la seva experiència, Boris Pahor, l'últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d'amor a la geografia, humana i física, d'aquesta ciutat del Mediterrani.
 
Kirkus Reviews — «Amb la seva veu intensa i original Pahor penetra al cor dels lectors i els transporta als llocs on va perdre bona part de si mateix.»
Miguel Mora, El País — «Hi ha fames tardanes, però probablement cap s'assembli a la de Boris Pahor. Va néixer a Trieste l'any 1913, però no fa ni una dècada que el seu nom sona entre els bons lectors i que se sap que és un personatge excepcional i autor d'una de les obres cabdals de la literatura.»

Boris Pahor (1913-2022) va ser un dels últims grans supervivents dels camps nazis. Quan tenia set anys va veure com els feixistes cremaven la casa de cultura eslovena, fet que el marcaria per sempre. Va ser perseguit pel règim de Mussolini pel fet de pertànyer a la minoria eslovena, i per Hitler, per la seva militància antifeixista, fins que el van delatar i va ser detingut per la Gestapo. Pahor va ser un exemple vivent d'integritat moral i un dels humanistes més importants d'Europa. La seva vasta obra és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat.